És evident que hui no és un bon dia per a l’economia valenciana ni per al país en general. En unes poques setmanes hem perdut dos de les institucions financeres valencianes més potents i amb més influència. La fusió de “Bancaixa” amb “Caja Madrid” ens deixa amb una caixa política, de poca qualitat i depenent del centralisme madrileny.
Des del començament de la fallida generalitzada del sistema financer mundial, el Banc d’Espanya ja va advertir que era necessària una reestructuració del sector de “caixes d’estalvi” a l’Estat Espanyol. Durant un temps les fusions no van prosperar en la major part dels llocs, tot i això, recentment, i degut a les pressions s’ha accelerat la reestructuració de les caixes.
La reestructuració de les caixes deixava en incògnita la situació de les dues caixes valencianes més importants, la “CAM” i “Bancaixa”. La fusió amb entitats espanyoles era evident que produïa una interdependència i trasllat del centre de decisions, amb el conseqüent perjudici per a l’economia del país. Això sembla que ho van veure molt bé a Catalunya, on es va promoure una caixa unitària d’entitats exclusivament catalanes que finalment s’ha anomenat “UNNIM”.
Lamentablement sembla que això els valencians, o si més no els nostres dirigents polítics ho ho van veure.
Bé, amb una excepció … Enric Morera de BLOC-Compromís portava ja temps advertint de que la fusió de la CAM o Bancaixa amb caixes espanyoles seria perjudicial per a l’economia valenciana, i en conseqüència era millor apostar per una opció estrictament valenciana com la fusió entre la CAM i Bancaixa. Tot i això ni les pitjors quinieles donaven un panorama tant asolador.
En primer lloc la CAM va quedar sotmesa a un acord amb Cajastur, Extremadura i Cantàbria, un àcord on a pesar de ser gairebé el soci majoritàri la possibilitat de decisió queda sotmesa a fora del territori valencià. Era sens dubte un cop important per a l’economia valenciana, però no era res a comparació del que ens esperava. Les pitjors prediccions s’acomplien i “Bancaixa” anunciava la seua fusió amb “Caja Madrid”.
Tots sabem quina és la situació de “Caja Madrid” i baix quines ordres opera. La principal entitat financera valenciana queda sotmesa amb aquesta decisió a una estructura de poder madrilenya i polititzada. Crec que amb dir que el director de la nova entitat resultant serà el senyor Rodrigo Rato … queda tot dit. No us cregueu els apoteòsics titulars dels periòdics espanyols. Insisteixen en comparar la fusió amb “La Caixa”, i no és comparable. No és comparable perquè “Caja Madrid” i també “Bancaixa” tenen problemes de liquidibilitat associats amb la seua excessiva aposta pel sector de la construcció. “La Caixa” te uns actius de molta més qualitat i amb molta menys dependència dels problemes de la construcció.
Hem creat un nou “banc dolent”, sotmés als interessos polítics i centralistes.
No m’agrada ser pessimista, però el nostre país ha agafat un camí amb una difícil marxa enrere. Si la situació política, social, lingüística no era ja prou dolenta, a açò s’ens afegeix una dependència econòmica i financera d’altres territoris.
