La destrossa i la victòria a Galícia

En acabar les eleccions a Galícia els mitjans van qualificar la victòria del PP de històrica i la derrota del PSdeG com l’inici del desgast de Zapatero

alberto-nunez-feijoo

Doncs bé, objectivament ninguna de les afirmacions seria certa. En primer lloc per que precisamen avui s’ha conegut que el PSdeG ha aconseguit el seu escó nº25 després del recompte dels vots del exterior, per tant el partit repeteix els mateixos resultats que quatre any abans. No obstant, el que faria pedrer la majoria al bipartit seria la perduda d’un escó per part del BNG. Per tant les afirmacions de derrota per al PSOE que alguns mitjans es van atrevir a qualificar de “destrossa electoral” serien totalment falses i sense cap fundament.

Per altra banda el PP va interpretar la victòria com un recolzament a la seua política nacional i sobretot a Mariano Rajoy. Al mateix temps que avui el PSdeG guanyava un escó, el perdien els conservadors que es queden amb 38, el nombre just d’escons per obtenir la majoria absoluta. És a dir la “impressionant” victòria del PP seria guanyar un escó que perd el BNG.

Queda demostrat que el sensacionalisme dels mitjans de comunicació ens fa de vegades tindre una percepció errònia que no es correspon amb les dades objectives que tenim a l’abast.

Anàlisi post-electoral: Galicia

El panorama post-electoral gallec està molt més clar que no el d’Euskadi. A Galícia el Partit Popular amb Feijoó hauria aconseguit recuperar “La Xunta” després del govern bipartit.

galicia091

Gràfic del 3cat24.cat

El Partit Popular de Galícia amb Núñez Feijoó al capdavant va aconseguir ahir recuperar el govern gallec després de quatre anys a l’oposició. La nit es presentava ajustada i el desgast del bipartit i sobretot els últims escàndols mediàtics, vaticinaven una victòria del PP en territori gallec.

El PSdeG amb Pérez Touriño al capdavant havia estat afectat recentment per diferents escàndols, com per exemple el del cotxe de luxe que s’hauria comprat. Per la seva banda, el candidat del BNG Anxo Quintana havia sigut fotografiat en vaixells amb empresaris gallecs. Aquests fets no apuraven res de bo per al bipartit i el seu fluix avantage electoral. Cal recordar que Galícia és un territori molt rural i on des de feia dècades havia governat el Partit Popular, situació que s’havia capgirat en les passades eleccions tot i que com hem vist l’avantatge era fluix. De fet, aquest mati Touriño ha presentat la seva dimissió a l’executiva del partit, per tal de donar pas a nous aires.

alberto-nunez-feijoo

Crec important destacar que el guanyador de les eleccions tot i ser del Partit Popular, em sembla pel que he vist que pertany a “l’ala” més democràtica del mateix. És a dir, el caràcter de Feijoó pareix aproximar-se més per exemple al de Gallardón, que no a l’ala dura liderada per Rajoy o Aguirre.

La participació té la clau

El desenllaç de la jornada electoral que te lloc hui a Euskadi i a Galícia, dependrà fonamentalment de el percentatge de participació ciutadana en els comicis

Eleccions 2008 1

El fet de l’influència de la participació en el resultat és pot evidenciar clarament en totes les eleccions. Tradicionalment una baixa participació afavoreix a la dreta i una d’alta afavoreix a l’esquerra. El motiu roman en el caràcter de l’electorat, és a dir, el perfil de votant de dretes és una persona més major que ja te predefinit el seu vot i que de bon mati ja ha dipositat el seu vot “religiosament”. Pel contrari, l’electorat d’esquerres té més mobilitat i més reticència a anar a votar si no és massa necessari, el típic jove o de mitjana edat que es queda a casa veient la peli o dormint.

Hui de nou la famosa participació tornarà a tindre la clau. Serà sobretot clau als comicis gallecs, on el ball d’escons dependrà d’aquesta i també del vot dels gallecs residents fora del país. En Euskadi també serà important, encara que pareix que no serà un factor tant determinant com a Galicia.

Les últimes dades que és coneixen apunten a un lleuger increment de la participació. La última dada de participació a Galicia (18h) apunta un 2,3% més de participació que a les eleccions del 2005. Per altra banda les dades d’Euskadi, encara de les 12h, mostraven un ascens de un punt en la participació.

Panorama electoral a Galícia

Hui acaba la campanya electoral a Euskadi i a Galícia, on el proper diumenge tindrà lloc la jornada electoral

galiciaflag

Encara que menys interessant i amb menys protagonisme que Euskadi, les eleccions a Galícia també es presenten molt ajustades. Els dos partits en el govern fins ara, PSdG i BNG, aspiren a renovar la majoria que els va permetre desallotjar al Partit Popular de les institucions galleges després de dècades de govern. Així i tot les enquestes preveuen un resultat molt igualat, que podria decidir-se per cosa d’un escó o dos.

En aquest cas és molt difícil fer una previsió i el resultat dependrà en bona mesura de la participació. Així però, crec que el PSdG i el BNG tindran una segona oportunitat de governar, una segona oportunitat per aportar la pluralitat política que durant dècades va monopolitzar el Partit Popular.

Com en els anteriors articles en referència a les eleccions a Euskadi, també analitzem ací una mica el que són els spots electorals que els diferents candidats han llançat de cara a la campanya que hui acaba.

Spot de model tradicional apel·lant al passat de l’oposició. Ben realitzat i efectiu per que aquells que no vulguen tornar al passat, s’animen a llevar-se el dia de les eleccions.

He posat dos spots del PsdG, per que aquest segon m’ha paregut molt original. És un spot dirigit principalment a fomentar la participació electoral, i per tant dirigit a aquells sectors més reacis a participar en el procés electoral. Ben elaborat i amb un missatge clar.

Un spot alegre i amb missatges clars, tot i que la credibilitat de que un sol partit siga la solució a tot, és bastant rebutjada per els ciutadans sobretot pels més allunyats de la política.

Aquest spot es centra fonamentalment en mostrar el BNG com una força política “de la terra”, com una força política capaç de defensar els interessos gallecs sense influències des de Madrid.. un missatge de calat entre els més estimen el seu país.