Arxiu d'etiquetes: país basc

Amb Bildu

Fa uns mesos, quan aleshores la temàtica de moda era la legalització o no de Sortu, escrivia un article titulat amb el mateix nom que aquest – obviament, substituint “Bildu” per “Sortu – i per els mateixos motius escric aquest. Seguisc recolzant l’aposta pacífica i democràtica de l’esquerra abertzale, i veig la necessitat d’argumentar esta posició, més enllà de la demagògia que realitzen alguns grans mitjans de comunicació espanyols.

Juan Carlos Izaguirre, nou alcalde de Donòstia/Sant Sebastià

Des de que vaig escriure aquell article fa uns mesos, moltes coses han canviat, i altres no, però si que han passat un munt de coses que m’havera agradat comentar en aquest blog i que em va ser impossible per la manca de temps. No obstant, crec que la majoria d’arguments que aportava en aquell article segueixen tenint plena validesa.

Bildu és una coalició de forces d’esquerra basques, entre elles Eusko-Alkartasuna o Alternatiba, a banda d’un gran nombre d’independents. Tant públicament com per escrit, Bildu s’ha posicionat radicalment en contra de l’ús de la violència per aconseguir fins polítics, i per tant, crec que no pot haver cap dubte de quin és el posicionament. Després de tot un procés legal, on van ser censurats pel Tribunal Suprem, i després legalitzats pel Tribunal Constitucional, Bildu va obtindre més de 300.000 vots i s’ha situat com a primera formació política del País Basc en nombre d’alcaldies.

No podem dubtar, per tant, que hi havia un sector social importantíssim al País Basc, que romania silenciat pels continus entrebancs del sistema polític i judicial espanyol.

PP i PSOE no han dubtat en sumar esforços allà on ha sigut possible per tal d’apartar del poder a Bildu. No obstant, Bildu ha aconseguit entre d’altres, la Diputació de Guipuskoa o l’Ajuntament de Donòstia. Arran d’aquest èxit, ha sorgit la polèmica per moltes de les actuacions de la coalició. Repassem algunes d’estes polèmiques, aclarim algunes mentides i veritats:

  • Demanar o no demanar la disolució d’ETA: Certament en els postulats fets públics per Bildu no es demana la condemna explicita de l’organització armada “ETA”. No obstant, inclouen de forma clara un rebuig a tota classe de violència per aconseguir fins polítics. Crec que l’afirmació categòrica de rebuig total, per a qualsevol organització, és molt més potent que una citació concreta a una determinada organització per satisfer les polèmiques demandes dels grans partits espanyols. Més que demanar dissolució, el que cal és aconseguir pau. Bildu ha de marcar la seua pròpia línia i no deixar-se influenciar pels que en nombroses ocasions han obstaculitzat la fi de la violència.
  • Polèmica sobre l’entrada o no d’escortes: Aquest ha sigut un dels “globus” que s’ha llançat més recentment contra l’esquerra abertzale. Certament en alguns ajuntaments, com en el cas d’Andoin, el reglament de funcionament del consistori aprovats pels nous governs de Bildu, prohibeixen l’entrada dels escortes a les dependències municipals. El que els mitjans majoritaris no s’encarreguen de recordar, és que, per exemple en el cas d’Andoin, amb anteriors governs socialistes, ja es seguia aquest mateix reglament, i ara l’únic que s’ha fet és una reforma que ho segueix contemplant. Si assumim que el País Basc te que ser un escenari de pau i de normalitat democràtica, quants menys escortes millor.
  • Es retiren quadres del rei espanyol i banderes espanyoles: Certament, Bildu ja va deixar clar abans de les eleccions quins postulats polítics seguiria, i com a partit independentista, el rebuig de la monarquia i de la imposició del domini espanyol és un dels eixos de la seua ideologia. De fet, al País Basc, el referendum de la Constitució Espanyola del 1978, va comptar amb un 55% d’abstenció, i quasi en un 25% de vots en contra d’aquells que van anar a votar. Per tant, podem dir, que efectivament, la Constitució Espanyola va ser rebutjada per la major part de la societat basca, i sembla normal que seguisca persistint un cert rebuig a l’estatus imposat per aquesta.
  • Suport als presos d’ETA i a Arnaldo Otegui: Sí, i jo estic d’acord amb ells. Els presos polítics del País Basc sofreixen un règim de discriminació penitenciaria abusiu, allunyant-los de la seua terra i impossibilitant-los la visita per part de les seues families i amics. Per tant, evidentment, compartisc la seua reivindicació de que siguen tractats com qualsevol altra persona que cometa un delit. També compartisc la seua reivindicació respecte a l’alliberament d’Arnaldo Otegui, el qual continua sent acusat de suposats delits per “enaltiment del terrorisme”, plens d’elements subjectius i amb un clar posicionament polític per part del poder judicial espanyol.
  • Política lingüística: Bildu ja ha anunciat una política en favor de l’euskera com a llengua del País Basc. Una de les mesures és l’ús prioritari del basc en els actes públics. Alguns ja ho han entés com un atac al castellà i una imposició. No obstant, és evident que cal una aposta decidida per recuperar una llengua pròpia patrimoni de tots els bascos i basques. Caldrà lògicament estudiar les condicions lingüístiques de cada zona, que són complexes, i a partir d’ací marcar les línies d’actuació.
Segurament, podríem continuar tractant cadascun dels temes que han anat sorgint durant aquestes últimes setmanes. Per exemple no he citat la polèmica entorn al nombrament de Donosti com a ciutat europea de la cultura, fet que ha generat un fort rebuig sobretot per part de la dreta espanyola. No obstant, el que vull donar a entendre amb aquest article, és que, al meu parèixer, Bildu està sofrint una persecució mediàtica molt demagògica, i molt poc en favor de la integració d’una corrent política que fins ara romania al marge del sistema polític basc.
Per acabar, ja que pareix que sempre els mitjans espanyols parlen de Bildu, però mai ofereixen quina és l’opinió i el posicionament directe de la coalició, us deixe una entrevista de la ETB a Martín Garitano (Diputat General de Gipuskoa i membre de Bildu).

Amb Sortu

Aquesta mateixa setmana es coneixia pels mitjans la decisió del Tribunal Suprem de l’Estat Espanyol de prohibir la presència de la nova formació política de l’esquerra abertzale basca en les properes eleccions autonòmiques i municipals. Ja sabeu per alguns articles que he escrit en repetides ocasions, que la meua posició era de suport total a la nova iniciativa de l’esquerra abertzale. Fonamentalment perquè representa un projecte legítim i que compleix amb tots els requisits per a ser legal, inclós una condemna explícita a la violència.

Quant vaig conèixer la noticia, per altra banda previsible, només puc dir que em vaig sentir indignat. Indignat de veure com en un Estat suposadament democràtic encara es persegueixen determinades ideologies i s’arriba a l’extrem de prohibir la presència d’una opció política en unes eleccions. Els estatuts de Sortu, eren impecables, condemnaven clarament la violència, incloent la del grup armat ETA, i propugnaven l’ús únicament de vies democràtiques.

Encara no coneixem plenament el contingut de la sentència del Tribunal Suprem, però la prohibició de Sortu ha evidenciat de nou la politització de la justícia espanyola. La posició de la Fiscalia i del Ministeri de l’Interior és la que s’ha imposat, junt a les decisions d’una sèrie de magistrats, la imparcialitat dels quals és nul·la. Sincerament, no hem mereix cap confiança la justícia espanyola. Mentre fa uns mesos el Ministre de l’Interior, Rubalcaba, deia que l’esquerra abertzale tenia dos opcions “o trencar amb ETA, o que s’acabe ETA”, ara sembla que no és vàlida cap de les dos.

Hi ha una posició clara en la classe política espanyola respecte a l’independentisme basc i aquesta és la que difonen els seus mitjans i excerceix el seu òrgan judicial.

La llei de partits en sí, és un insult a la inteligència i sobretot als valors democràtics moderns. Mentre a PP o PSOE no se’ls exigeix cap condemna estatutària a ETA (se’ls presuposa com a “bons espanyols”), a l’esquerra abertzale se li prohibeix directament la seua participació tot i condemnar de forma molt explícita la violència.

No hi ha cap voluntat de solucionar el conflicte basc, ni d’aconseguir la pau ni la normalització de la vida política al País Basc. Només hi han una sèrie d’interessos polítics que actúen contra alternatives polítiques democràtiques i legítimes. La Justícia i la Fiscalia s’han convertit així en un òrgan més de persecusió política per part de l’Estat.

L’esquerra abertzale presenta la seua nova alternativa política

Aquest matí, l’esquerra abertzale ha presentat a Bilbao la seua nova formació amb la que concorrerà a les properes eleccions autonòmiques i municipals. La nova formació s’ha desvinculat clarament de l’organització ETA i ha condemnat fermament la violència de la mateixa.

La esquerra abertzale ha declarat el seu “compromís ferm i indubtable d’aposta per les vies exclusivament polítiques i democràtiques, sense marxa enrere”, segons ha anunciat el seu portaveu Rufi Etxeberria en la presentació dels nous estatuts de la formació. Ha subratllat que “rebutja i s’oposa a l’ús de la violència o la amenaça de la seua utilització per a la consecució d’objectius polítics, incloent la violència de ETA si la haguera”. De fet, els nous estatus, que per primera vegada admetran afiliats, especifiquen la possibilitat d’expulsió a aquells militants que justifiquen de qualsevol forma la violència.

Amb totes les cartes de nou damunt la taula, la reacció dels grans partits espanyols ha sigut la de sempre. El Govern Espanyol de la mà del PSOE, ha reconegut que és un pas endavant, però com diuen sempre “insuficient”, i el portaveu del partit Marcelino Iglesias ja ha declarat que “la democràcia estarà molt atenta”, entenent-se com a tal que els mecanismes de persecució de l’Estat faran l’impossible per trobar el mínim punt feble en les declaracions de l’esquerra abertzale. En el cas del Partit Popular la cosa ha sigut pitjor, han fet un crida directament a la seua il·legalització i han declarat que “faran tot el que estiga a les seues mans per a que no estiguen en les eleccions”. Com veieu la democràcia està servida.

PP i PSOE s’empenyen en perseguir a un adversari polític que acompleix al peu de la lletra tots els requisits de la Llei de Partits. Tot i que aquests intenten convertir-la en una llei pròpia d’un règim dictatorial.

Era si més no sorprenent (o ja no perquè sol ser habitual), la forma tendenciosa en que molts mitjans espanyols traslladaven hui la noticia. El telediari de Televisió Espanyola obria amb la noticia i recordava una per una les vinculacions passades d’alguns membres de la nova formació, en un intent de desacreditar la nova alternativa, com si ningú tinguera dret a canviar de posició en la seua vida política. Altres mitjans escrits segueixen empenyats en anomenar a la nova formació “Batasuna” (partit ja il·legalitzat anteriorment), quant el nom de la nova formació encara no s’ha presentat. És un simple detall però que diu molt de la visió poc rigorosa que ens ofereixen aquests mitjans.

Per la meua part, crec que és un pas molt important per part de l’esquerra abertzale. Els estatuts i les declaracions de la nova formació compleixen al 100% els requisits estipulats en la injusta, però legal Llei de Partits (només cal veure com s’oblida de la condemna d’altres violències com el franquisme). És un pas definitiu que uneix a l’independentisme basc entorn al rebuig de la violència i que permetrà per fi una presència normalitzada dels posicionaments abertzales en les institucions.

ETA queda més aïllada que mai, i l’independentisme basc reforçat.